La no tardor

Cada cop estem més aprop del fred i cada cop m'encongeixo més... Si pogués faria vida tot l'hivern dins l'estufa! Clar que llavors potser no podria explicar res més...

Tot i ser una amant de l'estiu i la calor intensa (sí, sí, intensa i ben intensa!) m'agrada gaudir, en certa mesura, de totes les estacions. Cada època té coses per gaudir i és que la tardor sempre ens regala unes imatges boniques, uns colors espectaculars i una llum especial. 

Dit això vam decidir anar a passar uns dies, furgoneta i manta, cap a la Garrotxa (i de pas Girona ciutat, que no l'havíem visitat mai i és ben xula). Pensàvem trobar la famosa fageda d'en Jordà amb uns colors espectaculars, però es veu que la calor d'aquests dies han fet que l'assumpte de tornar-se les fulles rojes encara no tingués lloc i estava tot verd i ben verd.... ¬¬, els volcans de Sta Margarida i el del Croscat, una meravella de la Terra (ara que ja fa segles que estan inactius...) un passeig entremig de castanyers que ens van fer ajupir més d'un cop a recollir les castanyes ja madures... 

Boletus! Ni idea de quin és..... Algun boletaire a la sala??

Ermita de Sta Margarida, situada al cràter del volcà

  

Pedres volcàniques que serveixen per a fer cases ;)

Me and autumn ;)

Esperem anar aviat al Pirineu i llavors sí poder fotografiar ben bé el bosc de tardor!

No vull

No vull ser mai més educadora social. Em nego a educar a ningú a viure en aquesta societat, que maltracta a la bona gent i no té en compte les necessitats individuals de les persones. Una societat plena de gent que es pensa que fa el bé, que s'omple la boca de bones paraules, però els seus actes estan plens de malícia.

No seré mai més educadora social.

Vull eliminar aquesta professió del meu vocabulari.

Recordo que quan vaig escollir la carrera que volia estudiar vaig dir: "Educació Social!  Així m'ensenyaran els mecanismes d'adaptació d'aquesta societat i els podré trencar des de les seves arrels!"  Però ja ho veieu, no és cosa fàcil de fer i amb els anys veus que és inútil lluitar contra un sistema que està alimentat per vampirs que et xuclen fins i tot l'energia.

He estat educadora uns quants anys, però no m'agradava... I no ho sabia perquè jo sempre m'he entregat a les feines que he fet, m'he implicat i he intentat donar el millor de mi. Però sempre em faltava alguna cosa.... i no sabia el que era. Ara ja sí.... era l'autorealització, el reconeixement, la lliure creativitat.

Vaig continuar estudiant Comunicació Audiovisual perquè suposo que buscava quelcom diferent, necessitava expressar-me com fos.

Canvio de professió. Que ningú mai més em digui educadora social.... ara sóc Artista Visual. I punto. Potser no em podré guanyar mai la vida d'això, potser hauré de viure en la misèria per sempre més, però i què? Seré feliç...

I és que..... què coi feia jo volent educar a la gent en aquesta merda de societat de la qual jo mateixa en sóc la primera desadaptada?  A la merda!!! Visca la foto, el vídeo i els dissenys personalitzats! :D

Avui no hi ha fotos, avui necessitava expressar el que ja fa dies que em volta pel cap. Suposo que el final de la meva última feina és que m'ha fet claudicar, per fi he obert els ulls i he fet cas d'allò que em deia el meu cor. Sempre estaré encantada d'ajudar a la gent que ho necessiti, però mai més vull treballar amb col·lectius amb risc d'exclusió social..... perquè en certa manera jo també estic ben exclosa. Respectaré sempre la feina dels educadors, però mai em deixaré de plantejar si realment té algun sentit....

La fràbica

Indrets que algun dia van ser molt importants, que van viure històries, on s'hi va riure i segurament també s'hi va plorar... Indrets que han passat a la història i que la mateixa història vol fer desaparèixer.

La colònia... La FRÀBICA que en deia la padrina... avui en dia és un edifici en runes, tancat i protegit per a que ningú hi pugui entrar... Per què? M'encantaria poder recórrer les seves naus, els passadissos, imaginar aquells sorolls de màquines de fils, històries que han quedat en l'oblit.

Al 1901 l'empresa Serra i Cia va crear aquesta fàbrica de filatures que al 1921 va absorbir també la barcelonina Fàbriques de la Mata i Pons que va donar origen a la colònia tèxtil i al nucli de població de La Mata de Pinyana (Alguaire). La fàbrica va arribar a tenir un lloc important en el sector tèxtil del Segrià, però no va poder superar la forta crisi del sector i al 1979 va tancar, mantenint malgrat això, el nucli habitat.

El tèxtil va ser durant més de 150 anys el motor industrial de Catalunya fins que les diverses crisis del sector van fer que desaparegués per sempre més. Però perquè no podem recuperar aquests espais i fer que formin part de la nostra memòria històrica? Què en vol fer el propietari/a d'una fàbrica en runes?

 Una mica més d'informació..... -->  http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mata_de_Pinyana